DÈCIM ANIVERSARI

Després d’un hivern amb mal oratge que ens ha obligat a ficar “boletes de paxolí” al parepent, hem pogut començar a volar. La setmana passada vaig començar la meua temporada particular amb tres vols (dos en biscoy i un en reconco) que total fan 2.05h en l’aire.

El parapent és una de les meues passions. Ja fa deu anys que vaig començar, com passa el temps, fent un curs a Santa Pola a una escola. Els començaments en aquest esport son molt durs. Depens totalment de l’aire i els llocs per volar no estan al costat de casa. Son molts kilòmetres i temps empleat per poder gaudir d’un esport increïble.

Molta gent pensa que estem bojos, i tenen raó. Volar no es qualsevol cosa i desgraciadament en estos any he vist algun que altre accident que te fan replantejar el continuar. També he de dir que, quan tot va be, gaudeix molt més que amb qualsevol altres esports que faig (windsurf a banda).

Amb deu anys d’experiència molts pensareu que serè un professional de la matèria. No vull defraudar-vos, però continue sent el amateur de sempre volant en condicions suaus i assegurant al màxim (tenint en conter que és un esport de risc). Això es pot traduir, en que soc un cagarri si voleu, però el Parapent és una especialitat de VOL LLIURE, i això vol dir que cadascú vola on, quan i com li dona la gana.

Els parapentistes ens agrupen per zones de vol. Ací a prop som uns quants entre Ontinyent, Villena, Alcoi, Ibi, Onil, Canyada i tos els caps de setmana que fa bo ens enjuntem en les diferents zones de vol que tenim al voltant: Agres, Montcabrer, Reconco, Biscoi, Solana i Penya Rubia. Podem dir que som una família on te trobes gent molt bona, de totes les edats i molt peculiar. Poc a poc, aniré ficant fotos i els coneixereu. Ací a Banyeres està Quique també. Està molt animat i m’estira molt per anar a volar. Li he de donar le gràcies perquè fa be.

Després de volar sempre cauen unes cervecetes, i si no es pot volar, son moltes les cerveces que ens fem. Hi han vegades que no es pot dir que el parapent siga un esport (encara que si saludable). Jo he tornat algun dia que altre tocat a casa. En ixes tertúlies es conten, i a vegades s’exageren, les peripècies que a cadascú ens passen en vol. Vos assegure que es del tot divertit. Altra de les coses que impressiona molt es escoltar als més majors sobre els seus inicis en el vol lliure. Esta gent es jugava el tipo cada descent, perquè els parapents fa 20 anys no volàvem, eren més be paracaigudes.

Poc a poc aniré contant-vos els vols que faig i més històries que vagen eixint amb fotos o vídeos. Ací teniu algunes.

JoAterratge al Fontanal en OnilSantuari Agres en diumenge (ple de cotxes)

Agres

Aterratge a Agres

Al fons la ladera del Biscoy

Ladera del Biscoy

Despegue a la Sagra (després de muntar a peu i fer nit al cim)

Despegue Reconco

De dereta a esquerra, Alejandro, Quique i Jo

Volant al Yelmo

Oscar, futura promesa alimentant-se

Antonico saludant, bon fenòmeno

Qui dels dos és Quique?

Federico i Patri després de aterrar al Biscoy

(un poc borrosa) Gent a la Cava Don Miquel

Illa de Tabarca

Per damunt del faro de Sta. Pola

Alejandro collint les olives

Ala delta a Sta. Pola

volant per el Yelmo

Despegue en el Yelmo

La Guardia Civil moments abans de cridar-nos l'atenció per beure cervesa a l'aterratge

Esperant-se que escampe la boira (Agres)

Robert preparant-se per volar dins dels núvols (Agres)

En el meu pròxim vol intentarà gravar un vídeo, sempre i quan les condicions siguen suaus per a mi. Però mentres vos passe uns vídeos dels millors parapentistes d’Espanya i del Món. Son impressionants.

I per acabar una notícia sobre una parapentista que competia al Campionat del Mon en Manila aquest any. És molt fort i sobretot que puga contar-ho es sorprenent.

mms://twc.wmod.llnwd.net/a189/e1/multimedia/video/limelight/ab_glider_bb.asf

http://sport.es/default.asp?idpublicacio_PK=44&idioma=CAS&idnoticia_PK=380613&idseccio_PK=809&h=