DÈCIM ANIVERSARI

Després d’un hivern amb mal oratge que ens ha obligat a ficar “boletes de paxolí” al parepent, hem pogut començar a volar. La setmana passada vaig començar la meua temporada particular amb tres vols (dos en biscoy i un en reconco) que total fan 2.05h en l’aire.

El parapent és una de les meues passions. Ja fa deu anys que vaig començar, com passa el temps, fent un curs a Santa Pola a una escola. Els començaments en aquest esport son molt durs. Depens totalment de l’aire i els llocs per volar no estan al costat de casa. Son molts kilòmetres i temps empleat per poder gaudir d’un esport increïble.

Molta gent pensa que estem bojos, i tenen raó. Volar no es qualsevol cosa i desgraciadament en estos any he vist algun que altre accident que te fan replantejar el continuar. També he de dir que, quan tot va be, gaudeix molt més que amb qualsevol altres esports que faig (windsurf a banda).

Amb deu anys d’experiència molts pensareu que serè un professional de la matèria. No vull defraudar-vos, però continue sent el amateur de sempre volant en condicions suaus i assegurant al màxim (tenint en conter que és un esport de risc). Això es pot traduir, en que soc un cagarri si voleu, però el Parapent és una especialitat de VOL LLIURE, i això vol dir que cadascú vola on, quan i com li dona la gana.

Els parapentistes ens agrupen per zones de vol. Ací a prop som uns quants entre Ontinyent, Villena, Alcoi, Ibi, Onil, Canyada i tos els caps de setmana que fa bo ens enjuntem en les diferents zones de vol que tenim al voltant: Agres, Montcabrer, Reconco, Biscoi, Solana i Penya Rubia. Podem dir que som una família on te trobes gent molt bona, de totes les edats i molt peculiar. Poc a poc, aniré ficant fotos i els coneixereu. Ací a Banyeres està Quique també. Està molt animat i m’estira molt per anar a volar. Li he de donar le gràcies perquè fa be.

Després de volar sempre cauen unes cervecetes, i si no es pot volar, son moltes les cerveces que ens fem. Hi han vegades que no es pot dir que el parapent siga un esport (encara que si saludable). Jo he tornat algun dia que altre tocat a casa. En ixes tertúlies es conten, i a vegades s’exageren, les peripècies que a cadascú ens passen en vol. Vos assegure que es del tot divertit. Altra de les coses que impressiona molt es escoltar als més majors sobre els seus inicis en el vol lliure. Esta gent es jugava el tipo cada descent, perquè els parapents fa 20 anys no volàvem, eren més be paracaigudes.

Poc a poc aniré contant-vos els vols que faig i més històries que vagen eixint amb fotos o vídeos. Ací teniu algunes.

JoAterratge al Fontanal en OnilSantuari Agres en diumenge (ple de cotxes)

Agres

Aterratge a Agres

Al fons la ladera del Biscoy

Ladera del Biscoy

Despegue a la Sagra (després de muntar a peu i fer nit al cim)

Despegue Reconco

De dereta a esquerra, Alejandro, Quique i Jo

Volant al Yelmo

Oscar, futura promesa alimentant-se

Antonico saludant, bon fenòmeno

Qui dels dos és Quique?

Federico i Patri després de aterrar al Biscoy

(un poc borrosa) Gent a la Cava Don Miquel

Illa de Tabarca

Per damunt del faro de Sta. Pola

Alejandro collint les olives

Ala delta a Sta. Pola

volant per el Yelmo

Despegue en el Yelmo

La Guardia Civil moments abans de cridar-nos l'atenció per beure cervesa a l'aterratge

Esperant-se que escampe la boira (Agres)

Robert preparant-se per volar dins dels núvols (Agres)

En el meu pròxim vol intentarà gravar un vídeo, sempre i quan les condicions siguen suaus per a mi. Però mentres vos passe uns vídeos dels millors parapentistes d’Espanya i del Món. Son impressionants.

I per acabar una notícia sobre una parapentista que competia al Campionat del Mon en Manila aquest any. És molt fort i sobretot que puga contar-ho es sorprenent.

mms://twc.wmod.llnwd.net/a189/e1/multimedia/video/limelight/ab_glider_bb.asf

http://sport.es/default.asp?idpublicacio_PK=44&idioma=CAS&idnoticia_PK=380613&idseccio_PK=809&h=

Fórmula 1 Si o No - Tu Elegixes

Sóc apassionat per l’esport i un dels esports que més m’agrada vorer a la televisió és la Fórmula 1. Molta gent pensa que és avorrida, i tenen part de raó perquè pràcticament no hi han avançaments, però jo sóc de ciències i a mi m’agrada per tota la tecnologia que es desenvolupa, es prova i després s’aplica als nostres cotxes. Jo pense que és per això que s’anomena “1”.

El dijous de matí, hores abans de començar oficialment la campanya electoral el PP va jugar molt be les seues cartes. Va eixir l’amo de la Formula 1 (l’avi de monyo blanc) dient que sols hi haurà Fórmula 1 a València si guanya CAMPitoS. Que no vos venguen la moto…eh!!!

Perquè estiguem tranquils no li costarà un duro a la Generalitat, tot serà subvencionat per empreses privades que s’encarregaran d’aportar els cacaus i d’arreplegar els beneficis evidentment. Si està clar, tot el que dona benefici econòmic per les empreses privades i el que no a pagar-ho tots. Ja van eixir a la tele els presidents d’eixes empreses frotant-se les mans amb el símbol de Milions d’€ als ulls.

Els polítics están per donar el millor als ciutadans o allò que ells creguen que és el millor i no condicionar-ho en funció d’uns resultats electorals. El que està en l’oposició te un deber de defendre el que creu i no perquè no mana se’n fot de tot. Per a mi es un xantage i espere que la gent apasionada de la Fórmula 1 reflexione amb aquesta actuació del PP abans de donar el seu vot.

Jo també dic que sols aniré si l’entrada val 10 euros o menys.

Si tots som com estos, l'any que ve tindrem Fórmula 1

Cançò de la setmana

Huí estrene esta nova secció amb la intenció de donar-vos a conéixer música que pense que vos agradarà. És una secció oberta, es a dir, podeu fer peticions si voleu i intentaré complaure-vos. La trobareu a la columna de la dereta.
Bo

Barcelona-Mallorca-Barcelona en VELER

Amics de tot allò que la natura ens ofereix. Navegar és quasi comparable amb volar. És tal la immensitat de la mar que me sent atret per el seu aroma, per la força de les seues ones i la seua impressionant diversitat animal.
Aquest estiu vaig tenir l’oportunitat de viure una setmana a la mar. Una travessia que començà al Port Vell de Barcelona, Sitges i després direcció al Cap de Formentor a Mallorca. Una vegada a l’illa, vam estar a Sa Calobra, Soller, Cala Deià, Andraxt i Mallorca. I finalment, tornada de Mallorca a Barcelona. En total faríem uns 620km.
El meu amic Paco Faraig i jo vam poder viure la mar en quasi totes les seues formes. Des de dies solejats i mar en calma, fins a tormentes i ones de 2 metres. Vam viure moments de nerviosisme, degut sobretot a la nostra falta d’experiència. Ara vos puc dir que el veler no volca.
El primer dia i mig vaig estar marejat, però una vegada el cos estava habituat vaig poder gaudir de navegar. Podreu vorer algunes fotos, i més que en tinc. Però sense dubte la millor de totes les guarde en el meu record. La nit en meitat del Mediterrani. Ho tinc molt clar.
Tomás, el patró va tenir molta paciència amb nosaltres i ens va ensenyar el més bàsic per a navegar en condicions ideals. Ja portàvem el veler nosaltres en quasi tots els trajectes, a excepció d’atracar en port, perquè hi havia que afinar molt.
A mi m’agradaria tornar a repetir aquest any. Si vos animeu, podeu contar amb mi per fer qualsevol travessia en veler.
Espere vos agraden les fotos.