Barcelona-Mallorca-Barcelona en VELER
Amics de tot allò que la natura ens ofereix. Navegar és quasi comparable amb volar. És tal la immensitat de la mar que me sent atret per el seu aroma, per la força de les seues ones i la seua impressionant diversitat animal.
Aquest estiu vaig tenir l’oportunitat de viure una setmana a la mar. Una travessia que començà al Port Vell de Barcelona, Sitges i després direcció al Cap de Formentor a Mallorca. Una vegada a l’illa, vam estar a Sa Calobra, Soller, Cala Deià, Andraxt i Mallorca. I finalment, tornada de Mallorca a Barcelona. En total faríem uns 620km.
El meu amic Paco Faraig i jo vam poder viure la mar en quasi totes les seues formes. Des de dies solejats i mar en calma, fins a tormentes i ones de 2 metres. Vam viure moments de nerviosisme, degut sobretot a la nostra falta d’experiència. Ara vos puc dir que el veler no volca.
El primer dia i mig vaig estar marejat, però una vegada el cos estava habituat vaig poder gaudir de navegar. Podreu vorer algunes fotos, i més que en tinc. Però sense dubte la millor de totes les guarde en el meu record. La nit en meitat del Mediterrani. Ho tinc molt clar.
Tomás, el patró va tenir molta paciència amb nosaltres i ens va ensenyar el més bàsic per a navegar en condicions ideals. Ja portàvem el veler nosaltres en quasi tots els trajectes, a excepció d’atracar en port, perquè hi havia que afinar molt.
A mi m’agradaria tornar a repetir aquest any. Si vos animeu, podeu contar amb mi per fer qualsevol travessia en veler.
Espere vos agraden les fotos.
Aquest estiu vaig tenir l’oportunitat de viure una setmana a la mar. Una travessia que començà al Port Vell de Barcelona, Sitges i després direcció al Cap de Formentor a Mallorca. Una vegada a l’illa, vam estar a Sa Calobra, Soller, Cala Deià, Andraxt i Mallorca. I finalment, tornada de Mallorca a Barcelona. En total faríem uns 620km.
El meu amic Paco Faraig i jo vam poder viure la mar en quasi totes les seues formes. Des de dies solejats i mar en calma, fins a tormentes i ones de 2 metres. Vam viure moments de nerviosisme, degut sobretot a la nostra falta d’experiència. Ara vos puc dir que el veler no volca.
El primer dia i mig vaig estar marejat, però una vegada el cos estava habituat vaig poder gaudir de navegar. Podreu vorer algunes fotos, i més que en tinc. Però sense dubte la millor de totes les guarde en el meu record. La nit en meitat del Mediterrani. Ho tinc molt clar.
Tomás, el patró va tenir molta paciència amb nosaltres i ens va ensenyar el més bàsic per a navegar en condicions ideals. Ja portàvem el veler nosaltres en quasi tots els trajectes, a excepció d’atracar en port, perquè hi havia que afinar molt.
A mi m’agradaria tornar a repetir aquest any. Si vos animeu, podeu contar amb mi per fer qualsevol travessia en veler.
Espere vos agraden les fotos.
1 comentari:
Publica un comentari a l'entrada