Corre, corre, que t'agafe !!!!
Be xicons aprofitant les hores de calor que no es pot eixir a cap lloc me dedique a actualitzar el meu bloc. Alguns amics com Toni el pinosero ja m’han pegat algun calbot per tenir-lo un poc abandonat.
Per Festes de Sant Jordi (abril) el meu amic Agustín m’animà a apuntar-me a una mitja marató, la d’Almansa. Jo inconscient vaig i ho faig, pensant en que si no és així no eixiré a correr mai. La veritat es que des de novembre que no eixia quan vaig fer la duatló de banyeres.
Passades les Festes vaig fer el meu planning d’entrenament. Tenia tres setmanes per davant i eixia unes dos vegades a la setmana, màxim tres on corria 10km en aproximadament 50-51 min. Una vegada vaig arribar a fer 18.5km i del sobreesforç vaig haver de parar durant una setmana. Se fea costera amunt la carrera així que el meu objectiu era acabar els 21,5km en menys de dues hores.
Els dies previs a la carrera, i sobretot el dia de la carrera vaig portar la alimentació que Vero (companyera d’educació física) me va indicar. Podríem dir que me vaig atiborrar de plàtans, pasta i aquarius.
A mi córrer, sincerament m’aborrix un poc. Però fer una carrera és molt divertit. En aquest cas, la d’Almansa corrien vora 4000 persones, era més be una festa. Tota urbana i la gent molt clavà en la carrera, animant constantment, amb música en directe pels carrers. En vorer a tot el mon animant, el teu cos reacciona corrent com una bestia, era una espècie de droga.
Després dels 10 primers kilòmetres, que era el que acostumaba a còrrer me sentia molt be. Així que me vaig continuar a bon ritme fins al km 14. A partir d’ahí vaig apretar la marxa perquè veia que podia. Agustín i Fernando anàvem molt davant de mí, ells estan forts no com jo. A Curro el vaig abandonar perquè diguem que tenia un problema intestinal i ho va passar fatal. Al final vaig arribar a la meta esprintant i en un temps de 1h 42min i no se quants segons. Per a mi objectiu complit. Res a vorer en 1h 28min d’Agustín i Fernando. Ells feien altra carrera diferent a la meua. Curro no va parar ni en meta, i directe se’n va anar a la seua meta, je je.
Si voleu conèixer més detalls de aquesta prova vos passe l’enllaç. Animeu-vos-en i veniu amb nosaltres l’any que ve. http://www.mediomaratonalmansa.com/
Quan te claves en el mundillo, ixen carreres per tots els pobles del voltant. Una de les que més m’apetia anar era la mitja marató de muntanya d’Alcoi dos setmanes després. Aquesta vegada va ser Jordi (el guapo) el que me va animar.
Poc entrenament vaig fer. Només vaig eixir un dia a córrer entre una carrera i l’altra, i per suposat que mai per muntanya. En estes condicions me vaig presentar a aquesta carrera que era molt molt dura. El seu recorregut era des d’Alcoi fins al cim del Montcabrer i tornar. Tot evidentment per sendetes i amb un desnivell de 986 metres.
Recorregut des del Google Earth i el perfil de la prova. Impressiona només de vore’l.
Esta carrera és prou més dura, perquè quan duia corrent 1h el cim estava allà dalt encara. El final vaig tardar en arribar al cim 1h25min. La baixada no penseu que no és menys dura. Córrer per sendes plenes de pedres carrega turmells, genolls, quàdriceps.... és una barbaritat la veritat. El més dur va ser l’últim 1,5 km. Quasi que arribe en el “coche de san fernando”, un ratito a pie y otro andando.
Temps final 2h 10min, beeeeee! Els màquines Jordi Albero 1h 50min, Roberto 1h 55min. Més que satisfet. Això si, quatre dies sense poder caminar be, tot el món me preguntava si que me passava a les cames.
Més informació de la prova: http://www.centrexcursionistalcoi.org/pujadamontcabrer/resultados.htm
I el que quedava ho he fet aquest cap de setmana. Primera carrera de Para-Muntanya del Festival de l'Aire del Yelmo (Serra del Segura).
Aquest Festival de Parapent i Paramotor es fa tots els anys en el el parc natural de la Serra del Segura. Hi ha fira de material, es vola, exhibicions aèries de paramotor i parapent acrobàtic, salto base, avionetes acrobàtiques, helicòpters, etc.
En aquesta edició com a novetat han fet la primera carrera de ParaMuntanya. Què vol dir això? Una carrera de muntanya amb el parapent. Es a dir, una part del recorregut es fa corrent per la muntanya amb el caxirulo a l’esquena i altra es fa volant fins la meta. És una prova que m’apetia moltíssim perquè es una visió nova del vol en parapent, on tens que currar-te-ho per volar.
El desnivell era de 500 metres aproximadament i uns 5 kilometres a peu més el descens fins l’aterratge volant. Havíem de dur a l’esquena tot l’equip de vol: parapent, paraca de seguretat, emissora de radio i mòbil per seguretat.
Dels centenars de voladors que es trobaven al Yelmo només 14 pilotos es van atrevir a fer la prova, dels quals 6 érem valencians: Juanma Ontinyent, Toni i Lluís Pinoseros, Miquel Fontanars i Quique i Jo els banyeruts. Les fotografies i alguns comentaris els podeu trobar en aquest albun de fotos.
Alguns més que altres portàvem un equip algo més lleuger, a excepció de Mikel, ahí valent! que duia l’equip al complet que pesava al voltant de 20 quilos, quan jo per exemple duia uns 12 quilos. El que va guanyar no duia ni 8 quilos a l’esquena.
VIDEO PARAMUNTANYA
Al final no vaig quedar sèptim, sinó octau. Me va adelantar el de Cádiz, per segons ja que ell sabia fer barrenes i va baixar fins la meta més ràpit que jo. Però no passa res, hi havia molt bon rotllo entre tots i comentant després la prova vam fer bones rises.
VIDEO PARAMOTOR (ja faré un curset de filmació de vídeo ....val!)
Informació oficial de la carrera: http://www.fiaelyelmo.com/fia/carrera.htm
