La Tarde Gira

Mientras giraba la tarde…. els sentiments aflorixen i respire fons.

1 gener 2009 - a les 4 matí més o menys:

“”Un desig per inicar l’any???””....mmnnn.mmmn.. que me passen coses.....

Estem entrant en l’estiu i recorde la nit de cap d’any, amb pantalons de pana, l’abric i la bufanda al coll. Podria haver dit d’apuntar-me a un gimnàs, però jo ja tinc un tipazo, per a què, je je je.

La terra gira,la lluna gira, el sol gira... tot gira!!! I la vesprada també, es clar. Jo estic segur que nosaltres també girem, el que passa es que mentres la terra, la lluna i el sol ho fan amb els moviments precisos i predicibles, les persones ho fem a ritmes diferents, i el que es pitjor, canviem les revolucions.

Deixem ja de pegar voltes que me mareja!. Si anem més endins de nosaltres, als nostres sentiments passa el mateix. Quantes emocions i impulsos sentim cada minut de la vesprada. Estima, desig, admiració, tendresa, passió... (jo sols vull bons sentiments). Tot allò que de notes de moment, que arranca de dins del pit i fa que respires a fons és un sentiment. Tan gran i que de vegades per un pensament una boira és capaç d'ofegar una vesprada meravellosa amb sabor a nostàlgia...

1 gener 2010 – 4h matí amb una cervesa i me pregunte la mateixa persona:

“””Un desig per inicial l’any???”” (no dubtaré) No fer mal a ningú

Paseábamos por esas calles,

volábamos entre nubes deshechas

mientras crecía la luna en el aire,

mientras giraba la tarde

y te sentía tan cerca ...

... que podía disimular,

que era tan fácil pensar

lo frágil que era intentar

que esto durara un poco más.

Nos reflejábamos en los cristales,

buscábamos enormes ojos que nos vieran,

mientras giraba la tarde

y te sentía tan cerca ...

... que podía disimular,

que era tan fácil pensar

lo frágil que era intentar

que esto durara un poco más.

Y ahora que ya no,

y ahora que ya no,

ahora que ya no paseamos,

que casi no hablamos,

me intentarán convencer

de que tú ya no estás,

pero yo me negaré

a creer que eso es verdad.