26 d’abril 2007 naix "El Bloc de Molineta". Un bloc on els meus amics voran sobre tot fotos i comentaris de les eixides que fem per ahí, així com alguns temes d’actualitat o enllaços interessants, ja siguen d’esport, cultura i poca política (arrggg!). Com sempre vaig liat i no m’organitze molt be que diguem, no penseu que tots els dies estaré escrivint coses. Participeu i així serà més dinàmic i divertit.
Au kkus.
Bon dia.
Aquest pont hem estat al refugi Postero Alto en Sierra Nevada. Hem muntat al Circ de l'Alhorí i hem fet el corredor. Després hem caminat fins al Picón de Jerez. Una ruta molt xula, sobretot per el corredor amb una neu molt bona per poder muntar-lo amb seguretat. Dalt com sempre ventisca.
3- dins del google earth, anar a "arxiu" i a "obrir" i buscar cadascun dels arxius descomprimits. (Important: sols obrirem els arxius del track amb extensió .gpx)
És fàcil veritat?
A la tornada ja penjaré fotos. Van a eixir més xules amb la meua new càmera.
El diumenge passat es va córrer la mitja marató de muntanya del Montcabrer. Aquesta ja és la tercera edició d’aquesta cursa que faig. Una de les carreres mes boniques del calendari que tenim ací a propet de casa. A més aquesta primavera està tot tant verd, que és tot un plaer anar el la serra.
Comença la cursa pel barranc del cint i després virant a la dereta fins el mas de la foia ampla. Des d’ací tot directe fins al cim. Després tot de baixada fins a meta.
En el 2008 vaig fer un temps de 2h i 10 min. En el 2009 vaig muntar fins a 2h 15 min. Aquest any estic pitjor de forma i estava convençut que me passaria de llarg. Vaig començar la carrera i no me trobava molt be físicament. Després de 45 min corrent ja estava millor. Vaig coronar el cim en 1h i 16 min. Ahí va ser quan me vaig donar conter de que anava massa fort i era el motiu pel quan anava fundit. Després de 45 min de baixada de cabres vaig a arribar a meta amb 2h 2min. Tot un record per a mi i més tenint en conter la poca o nula preparació que vaig fer.
Dissabte de bon matí hem fet d’amfitrions Kike i jo en una excursió per la nostra terreta. Kike havia preparat una ruta exigent ja que constava de 41 km i 1000 m de desnivell acumulable. Els asistents Pepe de Orihuela, Toni de Novelda, Mikel i Dani de Fontanars, Vicent de Castalla, Migue de la Canyada i d’Onil Rosa, Raül i Paco. Tots volaors o algo tenien que vorer amb el vol.
L’oratge és va comportar amb nosaltres encara que va estar amenaçant de pluja només començar. Al final res de res i va permetre que gaudirem del paisatge tants verds d’aquestos dies.
Ací vos passe algunes fotos i l'enllaç a l'àlbum sencer. Voreu el bon rollet de l’excursió, que no era gens competitiva.
“…thanks for letting us work on the most beautiful job in the world” Leonor said in the middle of the concert. And it is really true. The stage it’s a bubble, it’s another world, a little world full of sensitivity and tenderness. Seeing the musicians starring you realize it is completely certain.
Flying with my paragliding or with my windsurf board I experimented a nice sensations. Nevertheless they never reached the same emotion on me. Yesterday at Marlango concert I saw a goose flesh or some tears appeared on my eyes. Oh my friends, I wished you were there and enjoy like me, It was worth.
How high, how high, how high will I go this time?
How hard, how hard, how hard will I fall this time?
How sweet, how slow, how hard, how warm?
How high, how high are we gonna go this time?
Hold me tight
Hold me tight
How fast, how fast, can you run away from me?
How far, how long can I keep away from you?
How fast, how far, how high, how hard?
How far, how far are we gonna go this time?
Hold me tight
Hold me tight
How hollow, how high, how clear will you sigh this time?
How long, how strong, how load will I cut this time?
How sweet, how slow, how hard, how warm?
How fast, how far, how high will we go this time?
Hold me tight
Hold me tight
Ah, ah, ah, ah, ah, high, high, hard, hard…
Hold me tight this time
How, how, how hard will you come this time?
Fred
-
Ahir, coses de la vida, vaig coincidir amb una persona amb qui hi havia
coincidit durant uns dies a un camp de refugiats a Lesbos el Nadal de 2015.
Haví...
Contra tota esperança...
-
Un any ja sense els teus dits
lliscant a les cordes del teu cello,
de la teua guitarra,
acaronant els cabells dels teus fills...
Sense els teus ulls menuts
i...
Giro d'Italia 2013
-
Després de tant de temps sense publicar res, he pensat que aquest Giro
d'Italia es mereixia un post.
Des de ben menuda a casa hem seguit el ciclisme, m'im...
Jordi haciendo campa
-
Estuvimos el domingo el campo de ultraligeros de Benejama. Jorge no se
decidió a volar el trike porque el día estaba raro (al final llovió). Jordi
sacó su ...
Desterrament i excomunió
-
Se'm trava la llengua, perquè se'm barallen les paraules a la boca, perquè
volen eixir totes alhora, perquè són sabedores de veritats com punys...
Millor q...