Life In The Treehouse

“…thanks for letting us work on the most beautiful job in the world”  Leonor said in the middle of the concert.   And it is really true.   The stage it’s a bubble, it’s another world, a little world full of sensitivity and tenderness.   Seeing the musicians starring you realize it is completely certain.

Flying with my paragliding or with my windsurf board I experimented a nice sensations.   Nevertheless they never reached the same emotion on me.  Yesterday at Marlango concert I saw a goose flesh or some tears appeared on my eyes.  Oh my friends, I wished you were there and enjoy like me, It was worth.

Alls Marlango's songs: http://www.marlango.net  (go to jukebox)

How high, how high, how high will I go this time?
How hard, how hard, how hard will I fall this time?
How sweet, how slow, how hard, how warm?
How high, how high are we gonna go this time?

Hold me tight
Hold me tight

How fast, how fast, can you run away from me?
How far, how long can I keep away from you?
How fast, how far, how high, how hard?
How far, how far are we gonna go this time?

Hold me tight
Hold me tight

How hollow, how high, how clear will you sigh this time?
How long, how strong, how load will I cut this time?
How sweet, how slow, how hard, how warm?
How fast, how far, how high will we go this time?

Hold me tight
Hold me tight

Ah, ah, ah, ah, ah, high, high, hard, hard…
Hold me tight this time
How, how, how hard will you come this time?

Neon Trees

Divendres per la nit i jo en casa. No amics no estic malalt, encara que huí haguera preferit eixir, però be, demà a vorer si trac la part.    Després de festes ja estic entrenat per a velar i fer-me uns quants cubates (els cubates no els tire de menys eh).

Acabe de descobrir aquest grup, així que ahí va una cançoneta per començar el cap de setmana.



A passar-ho Be


lyrics:

Here we go again 
I kinda wanna be more than friends 
So take it easy on me 
I'm afraid you're never satisified. 
Here we go again 
we're sick like animals 
we play pretend 
you're just a canible 
and I'm afraid I wont get out alive 
no I won't sleep tonight. 

CHORUS: 
Oh, oh 
I want some more 
Oh, oh 
what are you waitin' for? 
Say goodbye to my heart tonight. 
Oh oh 
I want some more 
Oh oh 
what are we waitin' for? 
what are we waitin' for? 
Say goodbye to my heart tonight. 

Here we are again 
I feel the chemicals kickin' in 
it's gettin heavier 
and I wanna run and hide 
I wanna run and hide. 
I do it every time 
you're killin' me now 
and I won't be denied by you 
the animal inside of you. 

CHORUSX2 

It's just the world is quiet 
so hush we both can't fight it 
It's us that made this mess 
why can't you understand? 
Woah I won't sleep tonight. 
I wont sleep tonight. 

Here we go again 
Here we go agiain 
Here we go again 

CHORUSX3 

SENIOR

Quina sorpresa!! Revisant els meus blocs preferits me trobe amb aquest video de Senior.   No vos passa que de vegades te trobes coses que te fan recordar  bons moments i amistats?  Ja ja,  encara que el temps passe estan ahí intactes, QUE BO!!!.


El Signe Dels Temps from senior on Vimeo.

Fresh air at Biscoy

Tenia ganes ja de volar i per fi he buscat un huequet per alçar els peus de terra.
Una vesprada quasi d'estiu ens hem juntat 4 amics al biscoi. Al final 1 hora de vol, un passeig per la serra i unes rises.  El millor que es pot fer després de Festes.

PR037- Cocentaina - Montcabrer - Vol de baixada

El Club Alpí de Gandía va organtizar el diumenge passat la primera prova de les tres que completen el 3P3P (tres pics tres províncies), tant per a senderistes com per a parapentistes de muntanya.

Aquesta primera (de tres) va recòrrer el PR-037 Cocentaina – Montcabrer – Cocentaina. Els pilotos de parapent van poder despegar per baixar volant en un dia solejat i amb condicions suaus.

Ací teniu el meu album de fotos de la jornada i el d'Alejandro que també està publicat al seu blog (“Vuela y Camina”).

Sant Cristofol - Mas de Llopis

2010-04-11-MontCabrer

Primera Triatló Parapent Onil 2010

Huí s'ha celebrat la primera triatló que inclou la modalitat de parapent. Ha sigut a les terres d'Onil organitzada per tres bons amics: Toni el presi, Raül Orts i Toni pinosero. Els felicite perquè tot estava molt ben organitzat i han fet una tasca important i totalment desinteresada. Moltes gràcies.

La prova consistia en :

* 8 kms en bici (tot de pujada)
* mitja hora d'ascensió al cim del Biscoy, amb el parapente a l'esquena
* Vol fins l'aterratge
* 8 kms més de bici. Tornada al punt de partida.

Una prova entre amics i molt divertida. Ací vos passe l'àlbum de fotos i un parell de videos que he pogut gravar en vol.

açó va acabar en un bac

triatlo parapent biscoy

Alejandro també ho comenta al seu blog "Vuela y Camina". Amb més fotos sobre la cursa.  Vos recomane visitar el seu blog. És molt interessant també.

Adéu

Picón de Jerez 2010

Pont de Sant Josep en Sierra Nevada. Organitzat per el Litri i Toni, ens vam afegir Dani, Migue i jo. La idea era fer el corredor de l'Alhori, però amb la ventisca de primer dia no vam poder ascendre i ens vam quedar per la cota 2000 mes o menys.

El segon dia no donàvem ni un duro per l'oratge. Però va anar calmant el vent i vam muntar fins al cim del Picón de Jerez. Baixada pel mateix lloc i tornada a casa.

Viatge ràpid, però molt xulo. I si no vos ho creeu, ací teniu les fotos.

picon de jerez 2010 - jordi

Auu

Adéu 2009

Altra vegada estem a final d’any.  És impressionant com passen, millor no pensar-ho.  Des d’aquest estiu no es que haja fet massa coses però tampoc he estat del tot quiet.  Ja tinc que fer memòria per recordar-me de tot.

Una de les preferides és la duatló del meu poble.  Prova ja coneguda per tots els aficionats per la seua gran duresa.   La posició en la que vaig quedar no és el més important, però vos puc assegurar que vaig quedar molt be.

Després vaig fer la meua primera “quasi” marató.  Una carrera de 41km per el parc natural de font roja.  Tota de muntanya amb gran desnivell i molt xula la veritat.  Ací vos passe una foto després de la carrera i com voreu no feiem mala cara després d’estar cinc hores i mitja corrent.

Una de les excursions xules que vam fer és al Cabeço d’Or amb el parapent de muntanya.  Mikel va adivinar el dia i al final vam poder baixar volant.  El despegue va ser un poc complicat perquè no hi havia cap zona despejada per estendre la vela.   Al final amb la nostra perícia i la direcció i velocitat del vent que era la adequada vam poder despegar.  Tot un èxit perquè som els primers parapentistes de l’era moderna en despegar del Cabeço. Bien!!!

Aquesta excursió va ser molt emotiva per a mi.   No feia ni un mes que l’amic Marcel·lí va perdre la vida a les seues parets.  Sobrevolar aquesta muntanya que tant amava me va fer sentir molt a prop d’ell.

Cabeço d`Or - Parapent de Muntanya

Primers inicis amb l’alpinisme.  En plan amateur vam passar 3 dies a Sierra Nevada. Dormint al refugi de La Caldera, fent el corredor de la Laguna de la Mosa i muntar al cim del Mulhacen.  Tota una experiència

mulhacen 2009

Arriba el hivern i com no, toca esquiar.  Apart de la setmana amb els xavals del meu insti, vaig poder estar un cap de setmana amb els amics a l’estació de Masella.  Crec que ja son cinc anys que vaig a la mateixa estació i m’encanta.  La llàstima aquesta vegada és que no hi havia quasi neu.  De totes formes ho vam passar d’allò més be.

masella 2009

No vull acabar l’any sense mencionar a Marcel·lí.  La persona més bondadosa que mai  he conegut.  Sempre amb el somriure al seu rostre Marce estava dispost a tot.  Compartir hores amb ell ens ensenyava amb la seua forma de ser com viure senzillament feliç.  Una gran pèrdua.

    Expedició a Noadibou a l'agost 2008

Marcel•lí

Acte en record a Marcel·lí al IES Professor Manuel Broseta.

Acte en record a Marce•lí

BON NADAL!!!

Un somriure per Nadal.  Ahí va el meu regal.

Gràcies amics.