divendres, 30 d’abril del 2010

SENIOR

Quina sorpresa!! Revisant els meus blocs preferits me trobe amb aquest video de Senior.   No vos passa que de vegades te trobes coses que te fan recordar  bons moments i amistats?  Ja ja,  encara que el temps passe estan ahí intactes, QUE BO!!!.


El Signe Dels Temps from senior on Vimeo.

dilluns, 26 d’abril del 2010

Fresh air at Biscoy

Tenia ganes ja de volar i per fi he buscat un huequet per alçar els peus de terra.
Una vesprada quasi d'estiu ens hem juntat 4 amics al biscoi. Al final 1 hora de vol, un passeig per la serra i unes rises.  El millor que es pot fer després de Festes.


































dimarts, 13 d’abril del 2010

PR037- Cocentaina - Montcabrer - Vol de baixada

El Club Alpí de Gandía va organtizar el diumenge passat la primera prova de les tres que completen el 3P3P (tres pics tres províncies), tant per a senderistes com per a parapentistes de muntanya.

Aquesta primera (de tres) va recòrrer el PR-037 Cocentaina – Montcabrer – Cocentaina. Els pilotos de parapent van poder despegar per baixar volant en un dia solejat i amb condicions suaus.

Ací teniu el meu album de fotos de la jornada i el d'Alejandro que també està publicat al seu blog (“Vuela y Camina”).

Sant Cristofol - Mas de Llopis

2010-04-11-MontCabrer

diumenge, 28 de març del 2010

Primera Triatló Parapent Onil 2010

Huí s'ha celebrat la primera triatló que inclou la modalitat de parapent. Ha sigut a les terres d'Onil organitzada per tres bons amics: Toni el presi, Raül Orts i Toni pinosero. Els felicite perquè tot estava molt ben organitzat i han fet una tasca important i totalment desinteresada. Moltes gràcies.

La prova consistia en :

* 8 kms en bici (tot de pujada)
* mitja hora d'ascensió al cim del Biscoy, amb el parapente a l'esquena
* Vol fins l'aterratge
* 8 kms més de bici. Tornada al punt de partida.

Una prova entre amics i molt divertida. Ací vos passe l'àlbum de fotos i un parell de videos que he pogut gravar en vol.

açó va acabar en un bac

triatlo parapent biscoy

Alejandro també ho comenta al seu blog "Vuela y Camina". Amb més fotos sobre la cursa.  Vos recomane visitar el seu blog. És molt interessant també.






Adéu

divendres, 19 de març del 2010

Picón de Jerez 2010

Pont de Sant Josep en Sierra Nevada. Organitzat per el Litri i Toni, ens vam afegir Dani, Migue i jo. La idea era fer el corredor de l'Alhori, però amb la ventisca de primer dia no vam poder ascendre i ens vam quedar per la cota 2000 mes o menys.

El segon dia no donàvem ni un duro per l'oratge. Però va anar calmant el vent i vam muntar fins al cim del Picón de Jerez. Baixada pel mateix lloc i tornada a casa.

Viatge ràpid, però molt xulo. I si no vos ho creeu, ací teniu les fotos.




Auu


dijous, 31 de desembre del 2009

Adéu 2009

Altra vegada estem a final d’any.  És impressionant com passen, millor no pensar-ho.  Des d’aquest estiu no es que haja fet massa coses però tampoc he estat del tot quiet.  Ja tinc que fer memòria per recordar-me de tot.
Una de les preferides és la duatló del meu poble.  Prova ja coneguda per tots els aficionats per la seua gran duresa.   La posició en la que vaig quedar no és el més important, però vos puc assegurar que vaig quedar molt be.






Després vaig fer la meua primera “quasi” marató.  Una carrera de 41km per el parc natural de font roja.  Tota de muntanya amb gran desnivell i molt xula la veritat.  Ací vos passe una foto després de la carrera i com voreu no feiem mala cara després d’estar cinc hores i mitja corrent.


Una de les excursions xules que vam fer és al Cabeço d’Or amb el parapent de muntanya.  Mikel va adivinar el dia i al final vam poder baixar volant.  El despegue va ser un poc complicat perquè no hi havia cap zona despejada per estendre la vela.   Al final amb la nostra perícia i la direcció i velocitat del vent que era la adequada vam poder despegar.  Tot un èxit perquè som els primers parapentistes de l’era moderna en despegar del Cabeço. Bien!!!
Aquesta excursió va ser molt emotiva per a mi.   No feia ni un mes que l’amic Marcel·lí va perdre la vida a les seues parets.  Sobrevolar aquesta muntanya que tant amava me va fer sentir molt a prop d’ell.
Primers inicis amb l’alpinisme.  En plan amateur vam passar 3 dies a Sierra Nevada. Dormint al refugi de La Caldera, fent el corredor de la Laguna de la Mosa i muntar al cim del Mulhacen.  Tota una experiència
Arriba el hivern i com no, toca esquiar.  Apart de la setmana amb els xavals del meu insti, vaig poder estar un cap de setmana amb els amics a l’estació de Masella.  Crec que ja son cinc anys que vaig a la mateixa estació i m’encanta.  La llàstima aquesta vegada és que no hi havia quasi neu.  De totes formes ho vam passar d’allò més be.

No vull acabar l’any sense mencionar a Marcel·lí.  La persona més bondadosa que mai  he conegut.  Sempre amb el somriure al seu rostre Marce estava dispost a tot.  Compartir hores amb ell ens ensenyava amb la seua forma de ser com viure senzillament feliç.  Una gran pèrdua.



    Expedició a Noadibou a l'agost 2008
Acte en record a Marcel·lí al IES Professor Manuel Broseta.

dijous, 24 de desembre del 2009

BON NADAL!!!

Un somriure per Nadal.  Ahí va el meu regal.
Gràcies amics.

dimecres, 19 d’agost del 2009

Haute Route des Pyrénées

Viatjar a la mar, o a la muntanya.... Viatge organitzat o pel meu conter.... Viatjar a l’estranger o per Espanya... son classificacions sobre els tipus de viatges que la gent sol fer. Jo vull afegir una classificació un poc particular:

Viatge en el que no tornaries mai a casa perquè és tot luxe, serveis, etc... o viatge en el que tens ganes de tornar, agafar el teu llit, sofà, una cerveseta per què acabes rebentat físicament...

Al final, any rere any opte per un viatge d’aquestos en les que ho passes be evidentment, però què és dur i t’esgotes físicament fins a tal extrem que tens unes ganes d’agafar el teu llit, descansar a casa, obrir-te una cervesa i fer-te un sopar en condicions, je je.

Aquesta vegada no ha sigut al desert ni molt lluny tampoc. El meu amic Migue i jo hem estat als Pirineus fent unes etapes de la HRP (Alta Ruta Pirenaica). He de dir que tot ha sigut molt ben organitzat per ell que és molt més expert que jo en muntanya. El material, menjar que ens havien de dur, i la ruta que havíem de fer. Tot perfectament planejat per Migue, i junt a un oratge espectacular, ha fet que haguem tingut una molt bona i inoblidable travessia.

Els paisatges verds, muntanyes ben grans, animals acompanyant-nos-en tot el viatge, la sensació de llibertat, el no existir horaris, ni mòbil, ni internet, desconnexió del món fa que un visca com una parèntesis o el que anomenem “un kitkat” per uns dies.

Total 4 dies caminant entre unes 7 a 9 hores al dia muntant de collado a collado, i algun pic que altre, i baixants a les valls per tornar a muntar de nou. Uns desnivells que oscil·laven entre els 1300m i els 3000m. Damunt carregats amb tot a la motxilla, es a dir, menjar, roba i material, el justet per no dur massa pes. Així i tot serien uns 14 kgs. els que dúiem cadascú a l’esquena.

Vam començar el recorregut a l’estació d’Astún i durant 4 dies caminant per la part alta del Pirineu fins a Bujaruelo. Ací teniu la ruta al google earth

Dia 1 - Astún - llac Ibón del Escalar - Port de Jaca - pic Peyreget - refugi Pombie

Dia 2 - Col d'Arrious - refugi d'Arrémoulit - Col d'Arrémoulit - llac Ibón d'Arriel - refugi Respomuso - embalse Campo Plano

Dia 3 - Collado del Facha - pic Gran Facha - refugi Wallon - Lac d'Arratile

Dia 4 - Col d'Arratile - Col des Mulets - vista Vignemale - Vall d'Ara fins a Bujaruelo

Hem fet un fum de fotos, massa diria jo. Així que si esteu avorrits de veritat podeu passar el temps entrant en aquest àlbum que he creat.


Alta Ruta Pirenaica 2009

Pensareu que es necessari estar molt en forma, i un poc si evidentment, però no cal ser un màquina per poder fer açò. De totes formes, cadascú por anar al seu ritme i caminar les hores que vullga cada dia, es una avantatja que te aquest tipus de viatge, que es totalment lliure. Altra avantatja que té, és que es barat. Menys mal, perquè ja que pateixes un poc, que no et faça mal la butxaca també, je je.

Tota una aventura que segur que repetiré l’any que ve.

Espere vos agraden les fotos.

Auu (Migue i Jordi)

dissabte, 1 d’agost del 2009

Els Últims Vídeos

Ahí van els últims dos últins vídeos que he grabat.

Au




Untitled from Jordi Molina on Vimeo.



Biscoi 31-juliol-2009 from Jordi Molina on Vimeo.