Adéu 2009
Altra vegada estem a final d’any. És impressionant com passen, millor no pensar-ho. Des d’aquest estiu no es que haja fet massa coses però tampoc he estat del tot quiet. Ja tinc que fer memòria per recordar-me de tot.
Una de les preferides és la duatló del meu poble. Prova ja coneguda per tots els aficionats per la seua gran duresa. La posició en la que vaig quedar no és el més important, però vos puc assegurar que vaig quedar molt be.
Després vaig fer la meua primera “quasi” marató. Una carrera de 41km per el parc natural de font roja. Tota de muntanya amb gran desnivell i molt xula la veritat. Ací vos passe una foto després de la carrera i com voreu no feiem mala cara després d’estar cinc hores i mitja corrent.
Una de les excursions xules que vam fer és al Cabeço d’Or amb el parapent de muntanya. Mikel va adivinar el dia i al final vam poder baixar volant. El despegue va ser un poc complicat perquè no hi havia cap zona despejada per estendre la vela. Al final amb la nostra perícia i la direcció i velocitat del vent que era la adequada vam poder despegar. Tot un èxit perquè som els primers parapentistes de l’era moderna en despegar del Cabeço. Bien!!!
Aquesta excursió va ser molt emotiva per a mi. No feia ni un mes que l’amic Marcel·lí va perdre la vida a les seues parets. Sobrevolar aquesta muntanya que tant amava me va fer sentir molt a prop d’ell.
Primers inicis amb l’alpinisme. En plan amateur vam passar 3 dies a Sierra Nevada. Dormint al refugi de La Caldera, fent el corredor de la Laguna de la Mosa i muntar al cim del Mulhacen. Tota una experiència
Arriba el hivern i com no, toca esquiar. Apart de la setmana amb els xavals del meu insti, vaig poder estar un cap de setmana amb els amics a l’estació de Masella. Crec que ja son cinc anys que vaig a la mateixa estació i m’encanta. La llàstima aquesta vegada és que no hi havia quasi neu. De totes formes ho vam passar d’allò més be.
No vull acabar l’any sense mencionar a Marcel·lí. La persona més bondadosa que mai he conegut. Sempre amb el somriure al seu rostre Marce estava dispost a tot. Compartir hores amb ell ens ensenyava amb la seua forma de ser com viure senzillament feliç. Una gran pèrdua.
Acte en record a Marcel·lí al IES Professor Manuel Broseta.
