Primer Vídeo

Hola a tots.

Per fi he pogut gravar un vídeo volant!!!

Moltííííííssssssimes gràcies Cris per aquest regal que m’ha fet molta il·lusió. Molts molts besets!!! I els que vullgues…

He hagut de fer varios vols per provar la inclinació de la càmera i que enfocara a l’altura de la meua vista. Després tenir l’ordinador en condicions per poder editar el vídeo, ficar-li música, retallar-lo, etc. El producte final d'huí és un poc una castanya, però poc a poc aniré millorant. Ara és molt tard i tinc ganes de dormir ja.

A partir d’ara podreu fer-se més una idea del que es veu quan estem allà dalt (encara que jo no sol agafar massa altura), perquè la sensació sols es pot conèixer volant. Moltes vegades quan estic volant me recorde de vosaltres amics, que esteu amb mi i jo mostrant-vos els camins del vent. Si poguera dur-vos a tots damunt, ja ja ja ja!!!!!

Aquest vídeo està gravat al biscoi on solem anar tots els divendres el CLUB EL RAMALILLO i acabar la jornada amb unes quantes cervesetes. Bon plan ehhh!

En el futur espere ficar més vídeos des del meu parapent, després algunes excursions amb bici de muntanya i provarem també amb el windsurf!!!! Però poquet a poquet, no vos impacienteu.

La Tarde Gira

Mientras giraba la tarde…. els sentiments aflorixen i respire fons.

1 gener 2009 - a les 4 matí més o menys:

“”Un desig per inicar l’any???””....mmnnn.mmmn.. que me passen coses.....

Estem entrant en l’estiu i recorde la nit de cap d’any, amb pantalons de pana, l’abric i la bufanda al coll. Podria haver dit d’apuntar-me a un gimnàs, però jo ja tinc un tipazo, per a què, je je je.

La terra gira,la lluna gira, el sol gira... tot gira!!! I la vesprada també, es clar. Jo estic segur que nosaltres també girem, el que passa es que mentres la terra, la lluna i el sol ho fan amb els moviments precisos i predicibles, les persones ho fem a ritmes diferents, i el que es pitjor, canviem les revolucions.

Deixem ja de pegar voltes que me mareja!. Si anem més endins de nosaltres, als nostres sentiments passa el mateix. Quantes emocions i impulsos sentim cada minut de la vesprada. Estima, desig, admiració, tendresa, passió... (jo sols vull bons sentiments). Tot allò que de notes de moment, que arranca de dins del pit i fa que respires a fons és un sentiment. Tan gran i que de vegades per un pensament una boira és capaç d'ofegar una vesprada meravellosa amb sabor a nostàlgia...

1 gener 2010 – 4h matí amb una cervesa i me pregunte la mateixa persona:

“””Un desig per inicial l’any???”” (no dubtaré) No fer mal a ningú

Paseábamos por esas calles,

volábamos entre nubes deshechas

mientras crecía la luna en el aire,

mientras giraba la tarde

y te sentía tan cerca ...

... que podía disimular,

que era tan fácil pensar

lo frágil que era intentar

que esto durara un poco más.

Nos reflejábamos en los cristales,

buscábamos enormes ojos que nos vieran,

mientras giraba la tarde

y te sentía tan cerca ...

... que podía disimular,

que era tan fácil pensar

lo frágil que era intentar

que esto durara un poco más.

Y ahora que ya no,

y ahora que ya no,

ahora que ya no paseamos,

que casi no hablamos,

me intentarán convencer

de que tú ya no estás,

pero yo me negaré

a creer que eso es verdad.