dijous, 31 de desembre del 2009

Adéu 2009

Altra vegada estem a final d’any.  És impressionant com passen, millor no pensar-ho.  Des d’aquest estiu no es que haja fet massa coses però tampoc he estat del tot quiet.  Ja tinc que fer memòria per recordar-me de tot.
Una de les preferides és la duatló del meu poble.  Prova ja coneguda per tots els aficionats per la seua gran duresa.   La posició en la que vaig quedar no és el més important, però vos puc assegurar que vaig quedar molt be.






Després vaig fer la meua primera “quasi” marató.  Una carrera de 41km per el parc natural de font roja.  Tota de muntanya amb gran desnivell i molt xula la veritat.  Ací vos passe una foto després de la carrera i com voreu no feiem mala cara després d’estar cinc hores i mitja corrent.


Una de les excursions xules que vam fer és al Cabeço d’Or amb el parapent de muntanya.  Mikel va adivinar el dia i al final vam poder baixar volant.  El despegue va ser un poc complicat perquè no hi havia cap zona despejada per estendre la vela.   Al final amb la nostra perícia i la direcció i velocitat del vent que era la adequada vam poder despegar.  Tot un èxit perquè som els primers parapentistes de l’era moderna en despegar del Cabeço. Bien!!!
Aquesta excursió va ser molt emotiva per a mi.   No feia ni un mes que l’amic Marcel·lí va perdre la vida a les seues parets.  Sobrevolar aquesta muntanya que tant amava me va fer sentir molt a prop d’ell.
Primers inicis amb l’alpinisme.  En plan amateur vam passar 3 dies a Sierra Nevada. Dormint al refugi de La Caldera, fent el corredor de la Laguna de la Mosa i muntar al cim del Mulhacen.  Tota una experiència
Arriba el hivern i com no, toca esquiar.  Apart de la setmana amb els xavals del meu insti, vaig poder estar un cap de setmana amb els amics a l’estació de Masella.  Crec que ja son cinc anys que vaig a la mateixa estació i m’encanta.  La llàstima aquesta vegada és que no hi havia quasi neu.  De totes formes ho vam passar d’allò més be.

No vull acabar l’any sense mencionar a Marcel·lí.  La persona més bondadosa que mai  he conegut.  Sempre amb el somriure al seu rostre Marce estava dispost a tot.  Compartir hores amb ell ens ensenyava amb la seua forma de ser com viure senzillament feliç.  Una gran pèrdua.



    Expedició a Noadibou a l'agost 2008
Acte en record a Marcel·lí al IES Professor Manuel Broseta.

dijous, 24 de desembre del 2009

BON NADAL!!!

Un somriure per Nadal.  Ahí va el meu regal.
Gràcies amics.

dimecres, 19 d’agost del 2009

Haute Route des Pyrénées

Viatjar a la mar, o a la muntanya.... Viatge organitzat o pel meu conter.... Viatjar a l’estranger o per Espanya... son classificacions sobre els tipus de viatges que la gent sol fer. Jo vull afegir una classificació un poc particular:

Viatge en el que no tornaries mai a casa perquè és tot luxe, serveis, etc... o viatge en el que tens ganes de tornar, agafar el teu llit, sofà, una cerveseta per què acabes rebentat físicament...

Al final, any rere any opte per un viatge d’aquestos en les que ho passes be evidentment, però què és dur i t’esgotes físicament fins a tal extrem que tens unes ganes d’agafar el teu llit, descansar a casa, obrir-te una cervesa i fer-te un sopar en condicions, je je.

Aquesta vegada no ha sigut al desert ni molt lluny tampoc. El meu amic Migue i jo hem estat als Pirineus fent unes etapes de la HRP (Alta Ruta Pirenaica). He de dir que tot ha sigut molt ben organitzat per ell que és molt més expert que jo en muntanya. El material, menjar que ens havien de dur, i la ruta que havíem de fer. Tot perfectament planejat per Migue, i junt a un oratge espectacular, ha fet que haguem tingut una molt bona i inoblidable travessia.

Els paisatges verds, muntanyes ben grans, animals acompanyant-nos-en tot el viatge, la sensació de llibertat, el no existir horaris, ni mòbil, ni internet, desconnexió del món fa que un visca com una parèntesis o el que anomenem “un kitkat” per uns dies.

Total 4 dies caminant entre unes 7 a 9 hores al dia muntant de collado a collado, i algun pic que altre, i baixants a les valls per tornar a muntar de nou. Uns desnivells que oscil·laven entre els 1300m i els 3000m. Damunt carregats amb tot a la motxilla, es a dir, menjar, roba i material, el justet per no dur massa pes. Així i tot serien uns 14 kgs. els que dúiem cadascú a l’esquena.

Vam començar el recorregut a l’estació d’Astún i durant 4 dies caminant per la part alta del Pirineu fins a Bujaruelo. Ací teniu la ruta al google earth

Dia 1 - Astún - llac Ibón del Escalar - Port de Jaca - pic Peyreget - refugi Pombie

Dia 2 - Col d'Arrious - refugi d'Arrémoulit - Col d'Arrémoulit - llac Ibón d'Arriel - refugi Respomuso - embalse Campo Plano

Dia 3 - Collado del Facha - pic Gran Facha - refugi Wallon - Lac d'Arratile

Dia 4 - Col d'Arratile - Col des Mulets - vista Vignemale - Vall d'Ara fins a Bujaruelo

Hem fet un fum de fotos, massa diria jo. Així que si esteu avorrits de veritat podeu passar el temps entrant en aquest àlbum que he creat.


Alta Ruta Pirenaica 2009

Pensareu que es necessari estar molt en forma, i un poc si evidentment, però no cal ser un màquina per poder fer açò. De totes formes, cadascú por anar al seu ritme i caminar les hores que vullga cada dia, es una avantatja que te aquest tipus de viatge, que es totalment lliure. Altra avantatja que té, és que es barat. Menys mal, perquè ja que pateixes un poc, que no et faça mal la butxaca també, je je.

Tota una aventura que segur que repetiré l’any que ve.

Espere vos agraden les fotos.

Auu (Migue i Jordi)

dissabte, 1 d’agost del 2009

Els Últims Vídeos

Ahí van els últims dos últins vídeos que he grabat.

Au




Untitled from Jordi Molina on Vimeo.



Biscoi 31-juliol-2009 from Jordi Molina on Vimeo.

dimecres, 22 de juliol del 2009

Ibiza - Formentera amb Velero

Hola amics.

Ja fa un parell o tres d'anys que vaig realitzar una aventura pareguda amb el meu amic Paco. Aquesta vegada Paco no ha pogut vindrer i m'he embarcat tot sol, mai millor dit en un veler per anar aquesta vegada des de València a Eivissa i Formentera.

Un setmana vivint en un veler amb altres 10 persones dispostes a el mateix. Això és el que fa que al final vaja be el viatge. Dormint, menjant i fen-ho tot al Sirocodiez, un veler de uns 16 metres d'eslora ben equipat per dins per el patrò Carlos i el seu germà. Aquest veler fa eixides tot l'any i el podeu trovar a la web www.sirocodiez.com . Vos ho recomane si voleu fer alguna aventura d'aquest tipus ja siga cap de setmana o setmana sencera.

Després de unes 12 hores vam arribar a ibiza la vam recorrer per l'Oest al Nord, després vam baixar per la part Est fins a Ibiza i d'allí a Formentera dos dies. Finalmente tornàrem a Ibiza, en concret a Es Vedrà i d'allí ja vam eixir cap a València en una nit "inovidable". Inovidable per els 70kmh de vent i per les oles de 4 metres.... això si que és navegar.

Carlos el patró no ha tingut prou en aguantar a 10 bascosos, que damunt ens ha descobert racons de aquestes dos illes idílics. Hem entrat en coves amagades per els acantilats on havíem d'entrar fent snorkel. Moltes gràcies Carlos.

Vos passe unes fotos i ja voreu que be que ha estat el viatge.




Ibiza - Formentera album 1


Ibiza - Formentera Album 2 Carmen

dissabte, 11 de juliol del 2009

Fins la setmana que ve

Al final si que s'ha pogut volar aquest divendres. Ací vos passe el vídeo de la jornada. Com podeu vorer anem millorant.




Aquesta setmana podreu descansar de mi i de tant de vídeos tots igual. Me'n vaig una setmaneta però no vos pense dir on. Quan vole o planeje amb la meua tabla me substituiria per vosaltres perquè vull regalar-vos el que es sent. En aquest viatge és algo semblant, ojala puguereu tots vosaltres vindrer amb mi i compartir tots junts unes rises, xarrades, una posta de sol, unes bromes i com no un herberet. De totes formes, vos espere per quan torne.

Ahí va una cançoneta per vosaltres....




dijous, 9 de juliol del 2009

Volarem Huí Divendres?

Es divendres!!!!
Hi ha una cançó de Bob Geldof que diu "I don't like mondays..." i que raó té el Bob aquest, a que si!!!!. Si aquest paio coneguera l'ambientet del divendres al Biscoi, segur que haguera compós una cançó titulada "I enjoy so much Biscoi, I love fridays..laralaralalarala....!!!! (quanta tonteria eh!, es que a estes hores de la nit...)

Si Eolo i Llorens ens deixen, demà toca volar. I si no, doncs no anem a ser catastrofistes que vam volar el dimarts al Reconco i aquesta vesprada de núvols i pluges a Santa Pola. Ací vos passe els vídeos dels dos dies.

Jo me'n vaig al llit, Au.


Reconco 07 juliol 2009 from Jordi Molina on Vimeo.



dilluns, 6 de juliol del 2009

3 Juliol 2009 = Divendres = Biscoi


Quina caloreta!!!! Ha sigut la protagonista d’aquest cap de setmana. Ha sigut la culplable de no haver anat al Festival del Yelmo (http://www.fiaelyelmo.com/). En aquesta edició es fea la II Carrera de Paramuntanya. Mira que l’organització del festival ha fet el posible per animar-me a anar, fins al punt que a la web oficial del festival m’han ficat en les dos fotos que hi ha sobre la carrera (http://www.fiaelyelmo.com/5carrera.html ). Però aquesta basca, la cadira lleugera que tinc que sols pesa 13,3kg i que la prova era prou més dura han fet que no assistira. Kike i Juanma si que han anat i de un total de uns 25 participans, Kike ha fet 14t i Juanma 3r. L’any que ve si alleugere pes, i Llorens es porta aniré.
De totes formes vaig fer la típica paramuntanya dels divendres a Biscoi. Per ser molt paregudes totes les setmanes no es fa aborrida. El biscoi MOLA!!!!
Ací vos passe una foto de Moles aterrant dalt quan jo arribava i el vídeo del vol. (ja se ja, que falta professionalitat en l’edició del vídeo, però poc a poc).




Au

dijous, 25 de juny del 2009

Primer Vídeo

Hola a tots.

Per fi he pogut gravar un vídeo volant!!!

Moltííííííssssssimes gràcies Cris per aquest regal que m’ha fet molta il·lusió. Molts molts besets!!! I els que vullgues…

He hagut de fer varios vols per provar la inclinació de la càmera i que enfocara a l’altura de la meua vista. Després tenir l’ordinador en condicions per poder editar el vídeo, ficar-li música, retallar-lo, etc. El producte final d'huí és un poc una castanya, però poc a poc aniré millorant. Ara és molt tard i tinc ganes de dormir ja.

A partir d’ara podreu fer-se més una idea del que es veu quan estem allà dalt (encara que jo no sol agafar massa altura), perquè la sensació sols es pot conèixer volant. Moltes vegades quan estic volant me recorde de vosaltres amics, que esteu amb mi i jo mostrant-vos els camins del vent. Si poguera dur-vos a tots damunt, ja ja ja ja!!!!!

Aquest vídeo està gravat al biscoi on solem anar tots els divendres el CLUB EL RAMALILLO i acabar la jornada amb unes quantes cervesetes. Bon plan ehhh!



En el futur espere ficar més vídeos des del meu parapent, després algunes excursions amb bici de muntanya i provarem també amb el windsurf!!!! Però poquet a poquet, no vos impacienteu.

divendres, 5 de juny del 2009

La Tarde Gira

Mientras giraba la tarde…. els sentiments aflorixen i respire fons.

1 gener 2009 - a les 4 matí més o menys:

“”Un desig per inicar l’any???””....mmnnn.mmmn.. que me passen coses.....

Estem entrant en l’estiu i recorde la nit de cap d’any, amb pantalons de pana, l’abric i la bufanda al coll. Podria haver dit d’apuntar-me a un gimnàs, però jo ja tinc un tipazo, per a què, je je je.

La terra gira,la lluna gira, el sol gira... tot gira!!! I la vesprada també, es clar. Jo estic segur que nosaltres també girem, el que passa es que mentres la terra, la lluna i el sol ho fan amb els moviments precisos i predicibles, les persones ho fem a ritmes diferents, i el que es pitjor, canviem les revolucions.

Deixem ja de pegar voltes que me mareja!. Si anem més endins de nosaltres, als nostres sentiments passa el mateix. Quantes emocions i impulsos sentim cada minut de la vesprada. Estima, desig, admiració, tendresa, passió... (jo sols vull bons sentiments). Tot allò que de notes de moment, que arranca de dins del pit i fa que respires a fons és un sentiment. Tan gran i que de vegades per un pensament una boira és capaç d'ofegar una vesprada meravellosa amb sabor a nostàlgia...

1 gener 2010 – 4h matí amb una cervesa i me pregunte la mateixa persona:

“””Un desig per inicial l’any???”” (no dubtaré) No fer mal a ningú




Paseábamos por esas calles,

volábamos entre nubes deshechas

mientras crecía la luna en el aire,

mientras giraba la tarde

y te sentía tan cerca ...

... que podía disimular,

que era tan fácil pensar

lo frágil que era intentar

que esto durara un poco más.

Nos reflejábamos en los cristales,

buscábamos enormes ojos que nos vieran,

mientras giraba la tarde

y te sentía tan cerca ...

... que podía disimular,

que era tan fácil pensar

lo frágil que era intentar

que esto durara un poco más.

Y ahora que ya no,

y ahora que ya no,

ahora que ya no paseamos,

que casi no hablamos,

me intentarán convencer

de que tú ya no estás,

pero yo me negaré

a creer que eso es verdad.