dimecres, 23 de gener del 2008

Muntada i baixada al Puig Campana amb parapent (al llom)

Muntada i baixada del Puig Campana amb parapent, que no en parapent. La predicció era boníssima però dalt bufava de darrere i fort. Amb resignació hem hagut de baixar a peu. Vos puc dir que la motxila pesava més baixant (serà per la mala llet que ens ha donat...). De totes formes hem patejat molt, hem comprovat que si aguantem la muntada al puig campana ja podem muntar el que siga. Bona colla, i de segur que repetirem més com aquesta en altres pics de la nostra geografia. Si alguna vegada voleu ens voleu acompanyar esteu convidats (sempre va be dur un sherpa a prop). Au

(per vorer l'albun de fotos, polseu sobre la imatge)

Muntada i baixada al puig campana amb parapent (al llom)

diumenge, 13 de gener del 2008

El Meu Primer 3000

Hola a tots. Ahir dissabte vaig coronar el meu primer pico de més de 3000 metres. Ja era hora pensareu alguns, i teniu raó, però mai havia fet jo alta muntanya.

Una vegada més Kike m'ha liat per fer alguna de les nostres. El divendres vam eixir cap al refugi de postero alto (http://www.refugioposteroalto.com/) en Sierra Nevada, amb la idea de fer nit, a la matinada muntar al Picón de Jerez, pico que està a 3090 metres d'alçada, i si hi havia suficient neu baixar amb la tabla de snow.

Fins al refugi es pot muntar amb cotxe des de Jerez del Marquesado. Una muntada complicada per el fang, gel i la tracció de darrere de la furgoneta de Kike. Vam poder arribar fins al refugi que es troba a 1900 metros, un poc més tard del que esperàvem però a temps per sopar. En descarregar ens vam adonar que del meu material estava sols la tabla i una motxilla petita, mentres que la motxilla gran amb botes d'snow ,polaines, roba, sac de dormir, colxoneta, guants i l'herbero es va quedar a casa. Xungo, la veritat, ja que era impossible baixar del pico amb la tabla i a més a més, no disposava de la roba apropiada per poder fer l'ascensió. Quin cabet el meu, senyor!

Més tard van arribar Regino, Núria i Carles que anàven a passar el cap de setmana allí i faríem la muntada al pico junts. Menys mal que al final entre tots me van deixar un sac, mantes, malles, guants, forro polar... el necessari per acompanyar-los a la matinada. Gràcies, gràcies i mil gràcies.

L'ascensió fins al pico és de 1200 metres per roca, neu i gel, molt de gel. Ens vam ficar els grampons (o com es diga) que son una meravella per a caminar sobre el gel. Vam fer una parada d'avituallament i en poc més de 4 hores estàvem al cim. Després Regino, Núria i Carles baixarien per el Cerro Pelado i nosaltres vam baixar, kike amb la tabla i jo pegant bacs fins al refugi de nou. Tota una experiència que espere repetir molt molt prompte. Això si, la següent vegada ja m'asseguraré de carregar tot el meu material. No me tornarà a passar, segur.

Ací vos passe unes quantes fotos, el perfil del recorregut i també els tracks trets del GPS.


Perfil del recorregut

Muntada i baixada vista al Google Earth

ja tots al cim. Kike

Núria

Jo

Carles

Regino

Una xicona asturiana que no recorde nom

ja baixant

kike surfejant


track muntada i baixada per a mapsource, compegps i googleearth